Qué és un hort escolar ecològic?
L’Hort Escolar Ecològic és un recurs educatiu cada vegada més conegut i utilitzat pels professionals de l’educació. No es tracta simplement d’un racó del pati on es cultiven verdures, sinó que ha d’entendre’s com un projecte viu en què els alumnes són els protagonistes: són ells els que treballen la terra, afronten i resolen els problemes que van sorgint, obtenen i analitzen els resultats i, en definitiva, els que cullen els fruits del seu propi esforç.

Quan es decidix realitzar un hort ecològic i no un hort basat en l’agricultura convencional, el que es perseguix és construir un sistema equilibrat, estable i productor d’aliments de gran qualitat nutricional, on es treballa en base a uns valors de respecte al medi ambient. Per a això, és necessari seguir unes pautes determinades, entre les que podríem citar: crear i mantindre la fertilitat del sòl, utilitzar tècniques de cultiu adequat, no usar productes tòxics ni contaminants, controlar les plagues i malalties amb preparats naturals i optimitzar els recursos.

Perqué un hort escolar ecològic?
Creiem que la simbiosi que pot establir-se entre l’agricultura ecològica i l’educació pot resultar molt enriquidora. Es tracta d’un projecte amb gran potencial per a motivar i ensenyar, que oferix interessants possibilitats creatives i experimentals, i infinitat de recursos didàctics que poden ser aprofitats pel professorat de les distintes àrees i nivells. Estem convençuts que, amb pocs recursos econòmics i moltes ganes, és possible posar en marxa un projecte d’este tipus i inclús convertir-lo en l’eix central d’una verdadera educació ambiental en l’escola.

Com ficar-ho en marxa?
És tan senzill com posar-se en contacte amb nosaltres. L’Associació Sembra en Saó ajuda als centres interessats a superar les traves inicials que solen sorgir a l’hora de posar en marxa un projecte d’este tipus, com són el desconeixement de la filosofia de l’agricultura ecològica i de la seua importància com a recurs per a l’educació ambiental, la falta de personal especialista en agricultura ecològica per a assessorar i recolzar tècnicament, la carència de material didàctic de suport, el temps limitat, la falta d’espai físic o de pressupost, etc. Una vegada superats estos aspectes, el treball de Sembra en Saó se centra en la planificació d’activitats entorn de l’hort i el seu desenvolupament al llarg del curs.

Qué necessitem?
–Espai: el més adequat seria disposar d’un espai dins del propi recinte escolar, en el mateix pati de recreació o en algun altre lloc de què dispose l’escola. No és necessària una gran extensió; amb uns 40-50 m2 ja poden establir-se diversos bancals i obtindre una producció res despreciable. L’hort escolar ecològic pot adaptar-se a les dimensions i formes del terreny que siguen, així que no ha de preocupar-nos este punt.

Cas de tindre espai però no tindre terra fèrtil, pot fer-se un aporte de terra vegetal i fem. Açò suposa un cost addicional, però es tracta d’una inversió a llarg termini, una aposta per un recurs educatiu que estarà disponible per als alumnes del centre durant molts anys. El cas del Col·legi Pablo Neruda (Malilla) és un bon exemple que amb ganes i suport econòmic (en este cas de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes) tot és possible (vore foto). En eixe centre la falta de terra fèrtil va ser compensada amb la construcció d’un mur de blocs de formigó, a mena de piscina, i el seu ompliment amb dos remolcs de terra vegetal preparada. L’experiència va donar i continua donant resultats molt positius.

D’altra banda, la falta d’espai físic tampoc té per què ser una trava per al desenvolupament d’una experiència com la que proposem. Cas de no tindre un lloc adequat, es plantegen diverses opcions, des de plantar en testos fins a llogar un xicotet terreny pròxim a l’escola. A més, molts ajuntaments cedixen porcions de terra per a ser cultivades i segur que es mostrarien molt interessats a col·laborar amb el projecte del centre.

–Aigua: l’accés a l’aigua és important, ja que no ha de faltar. El més adequat seria la instal·lació d’un sistema de reg per goteig, que podria plantejar-se a més com una experiència en què participara l’alumnat. No obstant, hi ha altres opcions, com el reg a manta o per aspersió.

–Fertilització: en el cas de tractar amb sòls pobres, sobre els quals no ha crescut vegetació en molt de temps, serà necessària la incorporació de matèria orgànica en forma de fem, de manera que es milloren les propietats del sòl, afavorint el creixement de les plantes.

–Temps: este és un altre factor molt important, ja que l’hort, si bé no requerix de moltes hores i cures una vegada està en marxa, sí que necessita temps en les seues fases inicials, i sobretot continuïtat.

Com plantejem el projecte?
L’hort escolar ecològic pot plantejar-se de diverses maneres: com a activitat extraescolar, com a taller, encara que el més interessant, des del nostre punt de vista, és que passe a formar part del currículum d’alguna assignatura, com podria ser Coneixement del Medi, Ciències Naturals, Medi Ambient, etc. També funciona molt bé en grups especials d’atenció a la diversitat, diversificació, etc.

Més enllà de l’Àrea de Ciències moltes altres assignatures poden aprofitar les possibilitats de l’hort per a tractar alguns temes: seguir la pista a l’origen dels cultius i el seu ús en diferents cultures, aplicar coneixements de matemàtiques per a calcular la superfície a abonar o les dosis de llavors a escampar, etc. A més, les activitats realitzades en l’hort poden tindre una continuïtat en l’aula: es pot treballar en classe elaborant calendaris o gràfiques per a representació del clima, construint maquetes, investigant en llibres, fent tallers de melmelades, de tints, jocs…

Com ens organitzem?
–Grups de treball: a l’hora de treballar, considerem important organitzar-nos en xicotets grups d’entre 10 i 12 alumnes, que funcionen de forma independent, encara que coordinada, en la realització d’activitats, cura del material, presa de dades, etc. Es pretén aconseguir així una major implicació de tots els participants, que tots treballen, opinen i reflexionen. Per a destacar la importància de l’hort com a espai comú es realitzaran comunicacions a la classe o classes participants, on es puguen presentar els resultats que cada grup ha anat obtenint, creant-se així un espai de debat on puguen extraure’s conclusions i nous mètodes d’actuació.

–Sessions de treball: considerem una sessió de treball al temps dedicat a un grup en particular. Generalment coincidix amb la duració de l’assignatura en què s’inclou l’activitat, uns 60 minuts, encara que si el projecte es programa com a taller o com a activitat extraescolar la duració pot ser de fins a 90 minuts.

–Nombre de sessions de treball setmanals: òbviament, el nombre de sessions per setmana a realitzar depén de diversos factors, com el grau d’implicació del centre, el nombre d’alumnes que vagen a visitar l’hort, el pressupost disponible, etc. Per exemple, si es tracta d’una sola classe organitzada en dos grups, pot bastar amb una sessió setmanal, establint-se torns entre els dos grups. Si el nombre de grups augmenta és recomanable realitzar almenys dos sessions setmanals.

–Educadors del projecte: anomenem educador al membre del nostre equip que s’encarrega de coordinar i assistir a les sessions de treball en l’hort. Normalment recomanem la presència de dos educadors, encara que si hi ha un professor present que preste el seu suport pot bastar amb un educador només.

Quines activitats proposem?
El taller comença amb una o més sessions d’introducció amb què pretenem motivar l’alumnat participant. S’organitzen passes de vídeo, xarrades i dinàmiques encaminades a familiaritzar-nos amb el concepte d’agricultura ecològica i amb la idea d’un hort escolar, conéixer-nos i posar de manifest els coneixements previs.

La posada en marxa comprén les tasques de neteja, llaurat, aporte d’esmenes i adobs, delimitació de les parcel·les i acoltxat dels corredors. És interessant que l’alumnat participe en totes estes tasques, de manera que senta el projecte com propi des del principi.

Una vegada l’espai està preparat per a ser cultivat comencen les sessions pràctiques, de caràcter més agrícola. Estes sessions es combinen de tant en tant amb altres més teòriques en les que abordem conceptes que considerem importants des del punt de vista ambiental. La idea és aprofitar les tasques agrícoles pròpies de l’agricultura ecològica per a abordar d’una manera didàctica alguns conceptes ambientals. Per exemple, per mitjà d’una activitat com l’elaboració de compost, els alumnes poden comprendre millor el cicle de la matèria i discutir sobre certs problemes ambientals, com l’ús massiu de fertilitzants en l’agricultura convencional.

Altres exemples d’activitats que proposem, a més de les tasques quotidianes pròpies d’un hort, són la preparació de planters, les sembres directes i transplants, l’abonat en verd, la preparació d’extractes vegetals, l’hort medicinal, l’obtenció de llavors de varietats locals, la creació de tanques vives, etc. A més, oferim assessorament a aquells professors que, encara que no participen directament en el taller, desitgen aprofitar l’hort per a abordar certs continguts en les seues classes (experiments, bibliografia, etc.).

Quan començar?
L’Hort Escolar pot iniciar-se en qualsevol moment del curs, encara que considerem que el millor és començar a l’octubre, amb l’inici del curs, ja que així podrem aprofitar al màxim les seues possibilitats, conéixer la importància dels cultius de temporada, observar diferències entre les estacions, etc. En qualsevol cas, oferim una planificació i pressupost adaptats a cada situació.

Pressupost i financiació
El cost del taller depen de si l’activitat es realitza durant tot el curs escolar o si es pretén concentrar-la en uns pocs mesos, de quantes sessions setmanals farien falta per a atendre a tots els grups, de quins fons disposa el centre, etc. Per més informació contacteu amb nosaltres.

L’Associació oferix assessorament per aconseguir financiació. La principal font que oferim és a través del Servici d’Assistència i Recursos Culturals (SARC) de la Diputació de València. El nostre projecte porta ja tres anys formant part del Programa de Tallers Didàctics i Conferències Culturals del SARC. Este programa subvenciona una part del cost del taller, depenent del nombre d’habitants del municipi on es realitze l’activitat. Una altra font de finançament que proposem són les Ajudes per a la Realització de Projectes Mediambientals que concedix la Generalitat Valenciana i que els centres poden sol·licitar.

Existixen a més altres vies encara per explorar, com podrien ser les ajudes a nivell europeu que es concedixen per a projectes d’educació ambiental, les donacions d’organitzacions agràries o mediambientals, de particulars, la implicació dels ajuntaments,
etc.

En tot cas, nosaltres ens encarregaríem de recopilar tota esta informació i avisar amb suficient antelació al Centre per a fer les corresponents sol·licituds.