Introducció

Vos proposem un senzill experiment que ens ajudarà a entendre el concepte «biodegradable» des de casa. Quan eixim d’excursió, a vegades trobem llocs que estan plens de fem tirat pels homes: plàstics, vidres, electrodomèstics, neumàtics, matalassos… Solen ser materials que els humans han sintetitzat en laboratori i que es desfan amb molta dificultat. Tarden anys, a voltes cents o milers d’anys, en desaparèixer i s’acumulen als abocadors causant greus problemes de contaminació.

Però també hi ha un altre tipus de materials que anomenem naturals perquè no han sigut sintetitzats pels humans. La natura els crea i la mateixa natura és capaç de descompondre’ls ràpidament sense deixar rastre, per exemple com passa amb les fulles caigudes d’un arbre.

Així doncs, diem que un material és biodegradable quan es descompon de manera natural i desapareix. Bé, no és que desaparega, sinó que es desfà en parts molt xicotetes que finalment serveixen com aliment per a les plantes.

Els productes que no són biodegradables no s’han de llançar en qualsevol lloc. Hem de reciclar-los perquè no causen problemes mediambientals. Per a això estan els contenidors de colors per a diferents tipus de residus, i també els Ecoparcs.

Quins objectes d’ús quotidià són biodegradables i quins no? Anem a vore-ho amb aquest experiment.

Materials necessaris

• Uns trossos de fruites (per exemple poma, o plàtan).
• Un tap de plàstic.
• Un tros de paper d’alumini.
• Un tros de cartró.
• 4 cossiols (macetas).
• Substrat (terra) per omplir els cossiols.
• Pals de gelat o qualsevol cosa amb què fer uns cartellets.
• Retolador permanent.

Desenvolupament de l’activitat

L’experiment consisteix a enterrar les diferents restes i observar al cap d’un temps com s’han descompost, si és que ho han fet. sSi teniu a casa una jardinera gran o fins i tot una mica de jardí on pugueu fer uns forats, podeu enterrar directament les restes en forats fets en la terra. Els que no tingueu espai, utilitzareu cossiols o pots grans (de iogurts o gelats grans per exemple) que puguen servir com a cossiols. La terra pot ser reciclada de cossiols vells.

(Il·lustració obtinguda del molt recomanable llibre de Montse Escutia «L’hort escolar ecològic»)

1. En cada forat o cossiol soterrem cadascun dels materials: un per als trossos de fruita, un altre per al plàstic, un altre per a la bola d’alumini i un altre per al tros de cartró.
2. Marquem on hem soterrat cada material escrivint el seu nom amb el retolador en un pal de gelat (o en qualsevol cosa que vos puga servir igual).
3. Reguem amb aigua, com si estiguérem regant una planta.
4. Esperem! És important que la terra es mantinga humida, però sense passar-nos, així que de volta en quant regarem un poquet.

Al cap de tres o quatre setmanes desenterrem els materials i observem què ha passat. És molt probable que ja no hi trobem la fruita i que el cartró siga difícil d’identificar. En canvi, el tap de plàstic i la bola d’alumini estaran igual.

Quins conceptes hem pogut assimilar

A partir d’aquestes observacions podem treballar el concepte de biodegradable. Els materials d’origen natural es descomponen molt fàcilment i en canvi els materials artificials, creats per l’home, ho fan molt lentament. Quina alternativa tenim per a aquest tipus de materials?